Esquema comparatiu de Plató i Kant
|
PLATÓ |
KANT |
|
|
Període de la història de la filosofia i motivacions |
Filòsof antic (s. V a. C.) Plató vol construir una polis justa. Per dur a terme això elaborarà una explicació de la realitat que li servirà de fonament i de justificació del seu ideal d’Estat. |
Filòsof modern (s. XVIII) Kant vol determinar les condicions de possibilitat i els fonaments del coneixement teòric i pràctic (ciència i moral). Per dur a terme això elaborarà una crítica a la raó pura i pràctica. |
|
Idees |
Les idees són absoluts, són realitats extramentals, atemporals i immaterials. Plató ens diu que formen part d’un altre món (l’Intel·ligible) que és el fonament i model dels objectes sensibles i, per tant, transcendeixen i condicionen la realitat. Tant la metafísica com la teoria del coneixement platòniques es basen en la veritat de les Idees. |
Les idees són produïdes per la raó en la seva recerca d’allò incondicionat però no poden tenir un ús constitutiu del coneixement perquè llavors és quan generen il·lusions (no podem fonamentar la metafísica en aquestes). Però si els donem un ús regulatiu, poden exercir un paper útil pel saber (tot i que no les puguem conèixer sí que podem pensar-les i això ens ajuda a avançar en la ciència). |
| N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’Idees. | En la recerca d’allò incondicionat, la raó opera creant tres idees: la d’ànima (estudiada per la psicologia), la de món (cosmologia) i la de Déu (teologia). | |
| En tant que absoluts i fonaments metafísics, les idees també regeixen l’ordre moral de la societat (Intel·lectualisme moral), és a dir que també són la condició de possibilitat de l’ordre moral. | Tot i no poder fonamentar el coneixement metafísic, les idees (Déu, el món i l’ànima) es converteixen en els postulats, les condicions de possibilitat de l’ètica. Donen sentit a la raó pràctica. | |
|
Humanitat i Llibertat |
En la constitució del seu ideal d’Estat (la República), els ciutadans són instruments, cadascú té una funció determinada de naixement (artesans, guerrers o governants) i tots són educats per servir el bé públic. Plató no contempla la humanitat com a principi de la seva teoria ètica. No hi ha llibertat, tots són “esclaus” del bé comú. Plató acabarà defensant la idea d’un Estat totalitari. |
La humanitat és un dels principis de la seva ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral) diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”. La llibertat en el món és un postulat de l’ètica. Kant és un filòsof il·lustrat, enemic dels totalitarismes i defensa que l’home s’ha de poder educar a ell mateix en llibertat. |
|
Virtut/talent |
Els ciutadans neixen determinats, d’acord amb el seu tipus d’ànima podran desenvolupar una virtut o una altra i en funció d’això tindran un lloc dins de la societat. |
Ningú neix determinat ni condicionat a desenvolupar una virtut determinada. Però Kant diu que si algú neix amb un talent “x” que podria ajudar a millorar la societat i no ho fa, està actuant en contra el deure moral. |
|
Teoria Ètica |
Intel·lectualisme moral: el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç de dur-lo a terme i viceversa: el mal és fruit de la ignorància. Des del punt de vista de Kant, aquesta és una ètica heterònoma perquè les decisions morals (actuar bé) no són el reflex d’una voluntat lliure (depenen de la Idea de Bé). |
Deontologia moral: elabora una ètica autònoma, basada en la llibertat i on les decisions i les lleis morals (deure, imperatiu) no depenen d’un principi extern (com la idea de bé o la recerca de la felicitat). En els actes morals, el motiu de la voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i per això, l’ètica té un caràcter formal i universal. |
