Metafísica
Idea: objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència, si nosaltres no existíssim o no les descobríssim, seguirien existint. Per aquesta raó Plató afirma que les Idees són veritats necessàries, absolutes, no poden no ésser. Les Idees són transcendents, són més reals que les coses sensibles. N’hi ha de diversos tipus: les idees de coses, idees matemàtiques, idees de valors i la Idea de Bé (la més important de totes). Com que són pures no hi pot haver idees de coses innobles (com per exemple la brutícia o els vicis).
Idea de bé: Idea suprema, la mare de tota la resta d’idees. Plató no especifica el significat complet de la Idea de Bé. La Idea de Bé no es pot explicar posant exemples pràctics, no és un descobriment que fa el filòsof i que pugui compartir amb tot el món. Ens diu que és un coneixement privilegiat, fruit de molts anys d’estudi i, en conseqüència no es pot resumir en poques paraules. Però sí que ens donarà algunes pistes: sabem que el Bé fa referència al bé de la polis i això significa que el Bé comú sempre estarà per sobre del bé particular.
Cosa: objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees. Sense idees no hi ha coses, tenen una relació de dependència unidireccional.
Món Intel·ligible: és on Plató situa les Idees. És un món incorpori, immaterial, perquè no està situat a cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi. El Món Intel·ligible és, per tant, superior al Món Sensible.
Món Sensible: està situat en l’espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al canvi i al moviment. Totes les coses que puguem conèixer són materials i són efímeres (encara que algunes durin més, totes acabaran per desaparèixer).
Jora: l’espai en si, el lloc en el qual el Demiurg situarà el Món sensible.
Demiürg: Déu immortal que té per funció ordenar.
Antropologia
Ànima: subjecte de coneixement. Forma part del Món Intel·ligible i comparteix la mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement). Plató ens explica en el Fedre que, tot i el seu origen diví, l’ànima es troba empresonada en un cos a causa d’un accident: per això pot fer d’intermediària entre els dos móns, la seva funció és recordar (conèixer). L’ànima també determina les classes socials de República de Plató: depenent de la part de l’ànima que ens domini, formarem part de la classe dels artesans (ànima concupiscible orientada a buscar el plaer), els guardians (ànima irascible caracteritzada pel valor) o els governants (ànima racional interessada en el saber).
Cos: presó de l’ànima, pertany al Món Sensible.
Home: el fruit d’aquesta unió antinatural i accidental entre ànima (espiritual) i cos (material). L’home també integra un dualisme: cos i ànima posseeixen orígens i essències diferents (sensible i ideal respectivament). Plató dirà que “l’home és ànima i té cos”.
Teoria del coneixement i antropologia
Tant la teoria del coneixement com el significat del mite de la caverna els podeu trobar explicats i relacionats en aquest vídeo: El símil de la línia de Plató
Episteme: (ciència, saber) fa referència al coneixement d’allò intel·ligible, de les Idees.
Doxa: (opinió) fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.
Eikasia: és el grau de coneixment més baix, es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en la observació sensible (per exemple “la lluna creix i decreix”, “els pals es torcen quan els introduïm en l’aigua”).
Pistis: grau de coneixement basat en l’observació sensible però des d’una perspectiva crítica. Constitueix l’intent d’entendre els fenòmens basant-nos en hipòtesis explicatives (per exemple, “la lluna té fases perquè la ombra de la terra la cobreix durant el seu cicle”). Per Plató, aquest tipus de coneixement, no és un saber però sí que es pot considerar una opinió raonable.
Dianoia: grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots, només arriba a les Idees matemàtiques. És un saber en sí mateix però necessita fer hipòtesis explicatives, raonaments discursius i sovint s’ajuda de representacions sensibles per això no és perfecte.
Noesis: el saber absolut. Segons Plató implica una visió, una intuïció directe de les Idees i s’hi arriba mitjançant la dialèctica.
Dialèctica: és una tècnica d’anàlisi conceptual que ens ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les Idees.
Teoria de la Reminiscència: teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar. Segons Plató, l’ànima ja posseeix el coneixement, perquè té la mateixa naturalesa que les idees (“el semblant coneix el semblant”); però accidentalment es troba tancada en el cos de l’home (en el Món Sensible) que l’ha fet oblidar el seu origen, per això conèixer és recordar. L’home, mitjançant la raó és capaç de recordar que la seva ànima posseeix la mateixa naturalesa que les Idees i té la possibilitat de recuperar allò que havia perdut.
Significat i simbologia del mite de la caverna
Els homes encadenats representen la condició humana i les cadenes els sentits.
Les ombres són els objectes del Món Sensible i els objectes exteriors les Idees.
El procés d’alliberació de les cadenes és equivalent al procés de coneixement.
El sol representa la idea de bé, la mare i fonament de la resta d’idees.
El presoner alliberat baixa de nou al món de la caverna simbolitza l’obligació moral del filòsof de tornar i ajudar als demés companys a alliberar-se.
Ètica i política
Intel·lectualisme moral: Només aquell qui coneix el Bé pot realitzar-lo, establint lleis bones i justes. conèixer el bé, significa obrar bé. En aquest sentit veiem que l’intel·lectualisme moral implica una identificació entre el coneixement i la virtut. El savi no por fer mal i qui fa el mal és per ignorància.
República: sistema polític dissenyat per Plató en el seu llibre homònim La República. L’elaboració d’aquest sistema està directament relacionada amb la teoria de les idees, la seva antropologia i la teoria del coneixement. L’Estat de Plató és una polis autosuficient amb tres classes socials: artesans/productors, guardians/defensors i filòsofs/governants. Aquestes classes tenen la seva equivalència als tipus d’ànima. Aquells que els domina la part concupiscible de l’ànima, poden desenvolupar la virtut de la moderació i el lloc més adequat és la classe dels artesans; aquells que els domina la part irascible, han de ser els guardians perquè la virtut que els pertoca és la valentia; finalment, aquells que els domina la part racional posseeixen dues virtuts: la saviesa i la prudència i han de ser els governants. Si cadascú fa el que li toca per naturalesa, la polis estarà ordenada, serà harmònica i justa; en canvi, si hi ha persones al lloc on no els pertoca (per exemple, governants amb ànima irascible o moderada) s’alterarà l’ordre natural, fent que el règim polític derivi cap a formes més injustes de govern (des de la timpocràcia fins la tirania, depenent de qui governi). Plató presenta la República com l’únic model de polis justa, una aristocràcia (veure a continuació) on els filòsofs governen. Dins d’aquesta, tots els aspectes de la vida dels individus estan controlats per l’Estat, que vetlla pel bé comú. No hi ha cap classe social privilegiada, tots tenen obligacions i ni tan sols els governants se’ls pot permetre que s’aïllin en l’estudi i la contemplació de les Idees i del coneixement (recordem que al mite de la caverna, Plató diu que el pres alliberat ha de baixar a la caverna per intentar alliberar els seus antics companys de les seves cadenes). Plató dona especial rellevància a l’educació, els governants també són educadors: els nens són educats per servir a la comunitat estrictament dins de les classes socials a les quals seran assignats. La família està prohibida, i Plató defensa que especialment dins de la classe social dels guardians, hi ha d’haver “comunitarisme sexual”, cap dona ha de pertànyer a cap home i al revés, la qüestió és que un defensor de la polis no ha de tenir inclinacions personals ni interessos privats més enllà de la ciutat. També defensa que no hi ha diferències significatives entre homes i dones ja que les diferències sexuals són al cos (que pertany al món sensible) i no són rellevants; l’única diferència essencial entre els individus és el seu tipus d’ànima. Ara bé, Plató sí que dona importància a alguns trets físics: ens diu que els nens que neixin amb algun defecte o discapacitat seran abandonats fora de la polis. A la República també queden prohibides les manifestacions artístiques com la pintura i la poesia. Plató pensava que l’art enganyava ja que és una imitació de les coses del món sensible, les quals són també còpies de les idees, fet que allunya encara més l’art de la veritat i l’autèntica bellesa.
Aristocràcia Etimològicament el govern dels millors. Sistema polític just en que els filòsofs, els que tenen les millors ànimes , són els que governen. Segons Plató és un govern guiat per la saviesa.
Timocràcia: timos en grec significa valor. És un govern militar i massa violent. Plató considera que el valor no és una virtut adequada per a regir un govern.
Oligarquia : oligos, en grec: “pocs”. És el govern dels rics (i aquests sempre són pocs, una minoria). Els rics sempre persegueixen finalitats egoistes, busquen conservar i acumular la riquesa per sí mateixos i per tant, per Plató és una forma de govern injusta.
Democràcia: etimològicament, govern del poble. Per a Plató és el règim de la opinió pública, el regne dels sofistes, del no saber. En la democràcia hi vota tothom, al marge de són savis o no. Qualsevol persona pot governar (per acumulació de vots) independentment de si està capacitada per exercir el seu càrrec.
Tirania és el govern més injust de tots. Aquest règim polític és la conseqüència dels excessos i de la degeneració de la democràcia. El tirà governa a partir de la seva cobdícia i les lleis són fruit de la seva voluntat, el seu despotisme i la seva ignorància.