PAU 2025 sèrie 4
Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament ininteŀligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic que componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan ininteŀligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars.
David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «particular»
b) «percepcions»
Pregunta III. Considereu l’afirmació següent del text: «La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent.» Expliqueu quin és
afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de David Hume; ; indiqueu, en particular, quina justificació ofereix Hume per aquesta afirmació. En la resposta us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
Exercici 2. Considereu les dues afirmacions següents: «Jo soc el mateix que el meu cos. Allò que facis al meu cos, òbviament, m’ho fas a mi.» Expliqueu com creieu que s’avaluarien aquestes dues afirmacions des de la perspectiva de René Descartes.
Exercici 3. Considereu l’argumentació següent: «L’interès general d’una societat es veu afavorit no sols pel fet que hi hagi persones modestes, compassives i generoses, sinó també pel fet que hi hagi persones egoistes i ambicioses: hi ha tasques que és bo que algú faci o assoliments que és bo que algú aconsegueixi i que difícilment ningú no faria o assoliria si no estigués motivat, almenys en part, per l’ambició i el desig d’obtenir reconeixement i beneficis.»Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquesta argumentació, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.
PAU 2025 sèrie 0
[…] La nostra experiència del passat no pot ser prova de res amb vista al futur, llevat que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova. Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà igual que el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la vista, tot concebent la egona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.
David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «prova»
b)«costum»
Pregunta III. Considereu l’afirmació següent del text: «Fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experiència passada.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de Hume; indiqueu en detall com aquesta afirmació es justificaria a partir d’aquestes propostes. (A la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament al text.) [3 punts]
Exercici 2. Considereu la situació següent: Soc a la secció de llibres d’uns grans magatzems. Tenen un manga d’Eiichiro Oda que em faria molt feliç si el pogués tenir. Però és molt car, i no tinc diners per comprar-lo. D’altra banda, si jo agafés d’amagat el manga i marxés sense pagar-lo, sembla que realment no afectaria l’economia d’aquests grans magatzems, ni causaria cap dolor o disgust a ningú. Atès tot això, és moralment acceptable que m’endugui aquest manga que m’agrada tant? Me’l puc endur?
Com creieu que caldria respondre a aquesta pregunta des de la perspectiva de J. S. Mill (tal com la presenta a L’utilitarisme)? Per què? Com creieu que caldria respondre a aquesta pregunta des de la perspectiva d’Immanuel Kant (tal com la presenta a Fonamentació de la Metafísica dels costums)? Per què? Compareu els enfocaments filosòfics dels dos autors a partir del cas presentat. [2 punts]
Exercici 3. Considereu les afirmacions següents: «No tenim realment cap bona raó per pensar que, a més d’un cos, les persones tenen una ànima o esperit, que és diferent del cos. I si no es té una bona raó per creure que un cert tipus de cosa existeix, no s’hauria de creure que existeix.» Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb aquestes afirmacions, tot aportant raons i justificació per al punt de vista que voleu defensar. [2 punts]
PAU setembre 2024 sèrie 3
[…] La nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà conforme al passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la vista, tot concebent la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada.
David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a)«prova»:
b) «costum»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent afirmació del text: «fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb l’experièn-cia passada». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Hume sobre el jo amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «No és possible tenir una justificació per a totes i cadascuna de les nostres creences (una creença es pot justificar a partir d’altres creences; i aquestes, al seu torn, a partir d’unes altres; però aquesta cadena de justificacions no pot continuar indefinidament). Per tant, ja està bé que, en alguns casos, creguem algunes coses sense tenir cap justificació per a fer-ho.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PAU setembre 2022 (sèrie 3)
Un cop despatxat aquest important punt relatiu a la naturalesa de la inferència de la causa a l’efecte, l’autor torna sobre els seus passos i examina de nou la idea d’aquesta relació. En considerar el moviment transmès per una bola a una altra, no podíem trobar res més que contigüitat, anterioritat en la causa i conjunció constant. Però, al costat d’aquestes circumstàncies, normalment se suposa que hi ha una connexió necessària entre la causa i l’efecte, i que la causa posseeix una cosa, que anome-nem poder, o força, o energia. La pregunta és: quina és la idea que acompanya aquests termes? Si totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder o bé ha de manifes-tar-se als nostres sentits, o bé al nostre sentiment intern. […] les nostres ments no ens proveeixen cap noció d’energia, com tampoc no ho feia la matèria. Quan considerem la voluntat o volició a priori, abstraient-la de l’experiència, no som capaços d’inferir-ne cap efecte. I quan ens ajudem de l’expe-riència, aquesta només ens mostra objectes contigus, successius i constantment conjuntats. Comptat i debatut, doncs, o bé no tenim cap idea en absolut de força i energia, i aquests mots estan mancats de tota significació, o bé no poden significar res més que aquella determinació del pensament, adquirida per l’hàbit, a passar de la causa a l’efecte habitual.
David Hume. Resum del Tractat de la naturalesa humana
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «contigüitat»:
b) «impressions»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de la següent frase del text: «o bé no tenim cap idea en absolut de força i energia, i aquests mots estan mancats de tota significació, o bé no poden significar res més que aquella determinació del pensament, adquirida per l’hàbit, a passar de la causa a l’efecte habitual.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explíci-tament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació del final del text següent: «Hem pogut observar que la naturalesa es comporta de forma regular: quan hem observat un ornitorrinc i hem comprovat que era un mamífer, aleshores ha resultat que tots els altres ornitorrincs que hem observat també eren mamífers; quan he colpejat una bola de billar d’una determinada manera, s’ha mogut amb una determinada velocitat i fent una certa tra-jectòria, i si en una altra ocasió l’he tornat a colpejar exactament de la mateixa manera, la bola s’ha mogut, de nou, amb la mateixa velocitat i fent la mateixa trajectòria; el fet que en tot allò que hem observat fins ara hàgim vist que la naturalesa es comporta de forma regular ens justifica a concloure que en el futur també es comportarà de forma regular.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PAU juny 2021 (sèrie 2)
La prova consta de tres exercicis. En cada exercici heu d’escollir UNA de les dues opcions (A o B).Exercici 1[6 punts en total]Trieu una de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen després del text).OPCIÓ AL’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligi-ble, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una subs-tància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància, sigui simple o composta.
David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «percepcions»:
b) «essència»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de les afirmacions següents: «la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada substància» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Hume sobre la possibilitat d’obtenir coneixement sobre com és el món que ens envolta amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Fa uns quants anys jo vaig fer primer d’ESO. Ara bé, si allò que ens fa ser qui som és la nostra ment, i si una ment fos només un conjunt de sensacions, sentiments i pensaments, aleshores jo no podria ser la mateixa persona que fa uns anys va començar a estudiar ESO, perquè ara mateix, mentre faig aquest examen, no tinc, òbviament, les mateixes sensacions, ni els mateixos sentiments ni els mateixos pensaments que tenia el primer dia de curs de primer d’ESO.» Responeu d’una manera raonada.[2 punts]
PAU setembre 2020 (sèrie 4)
Estem determinats només pel costum a suposar que el futur serà conforme al passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i s’anticipa a la meva vista, tot concebent la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sempre connectats amb les mateixes qualitats sensibles?
David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «efecte»:
b) «conclusió»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons David Hume, de les afirmacions següents: «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Hume sobre la ment amb la concepció sobre la ment (o l’ànima o el jo) d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Estem justificats a creure que el futur serà com el passat, i que de les mateixes causes se seguiran els mateixos efectes.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PAU juny 2019 (sèrie 1)
És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la natura hagi de continuar sent uniformement el mateix i que el futur hagi de ser conforme al passat. Allò que és possible no es pot mai demostrar que sigui fals; i és possible que el curs de la natura pugui canviar, perquè podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que Adam no podria ni tan sols provar amb algun argument probable que el futur hagi d’estar en conformitat amb el passat. Tots els arguments probables es construeixen precisament sobre aquesta suposició, és a dir, que hi ha conformitat entre el futur i el passat, i per tant mai no poden provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i, si cal provar-la, no admetrem cap prova que no provingui de l’experiència. Però la nostra experiència del passat no pot ser prova de res de cara al futur, a menys que ja suposem que hi ha semblança entre passat i futur. Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.
David Hume. Resum del ‘Tractat de la naturalesa humana’
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents: [1 punt]
a) «demostrar»
b) «allò que és possible»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text i les raons de David Hume per a afirmar-la: «Aquesta és, doncs, una qüestió que no admet prova de cap mena i que donem per descomptada sense cap tipus de prova.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume sobre el paper dels sentits en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Només puc conèixer allò que es pot comprovar fent una observació o un experiment empíric.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PAU setembre 2012 (sèrie 4)
Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment es mou immediatament per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte i d’una manera independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes repetits d’aquest tipus, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Els poders mitjançant els quals operen els cossos són totalment desconeguts. Nosaltres en percebem només les qualitats sensibles. I quina raó tenim per a pensar que els mateixos poders hagin d’estar sempre connectats amb les mateixes qualitats sensibles? Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme.
David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
a) «qualitats sensibles»
b) «la raó»
3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no el podria dur mai a terme». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de David Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del paper dels sentits en el coneixement amb una altra concepció del paper dels sentits en el coneixement que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «L’experiència ens demostra que la naturalesa és regular i que en el futur es comportarà igual que ho ha fet en el passat». Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
PAU juny 2010 (sèrie 4)
El nostre autor pensa «que no es podria haver fet cap descobriment més afortunat per a decidir totes les controvèrsies relatives a les idees que el següent: que les idees sempre van precedides d’impressions, i que tota idea primer apareix en una impressió amb què es correspon. Aquestes darreres percepcions són tan clares i evidents que no admeten controvèrsia, si bé moltes de les nostres idees són tan fosques que és quasi impossible —fins i tot per a la ment que les forma— de dir-ne exactament la naturalesa i la composició». D’acord amb això, quan una idea és ambigua, el nostre autor apel·la sempre a la impressió, que ha de tornar-la clara i precisa. I quan sospita que un terme filosòfic no té cap idea annexa (com passa massa sovint), pregunta sempre: «de quina impressió deriva aquesta idea?». I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està totalment mancat de significat.
David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument (entre cinquanta i vuitanta paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
a) «impressió»
b) «idea annexa a un terme»
3. Expliqueu el sentit de les frases següents del text: «[…] pregunta sempre: “de quina impressió deriva aquesta idea?”. I en cas de no poder-la remetre a cap impressió, conclou que el terme està totalment mancat de significat». (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la noció de idea de Hume amb la de Plató. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Tot el que sé, ho sé, directament o indirectament, per experiència». Raoneu la resposta. [2 punts]
PAU setembre 2010 (sèrie 2)
L’ànima, en la mesura que la puguem concebre, no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions, de fred i calor, amor i ira, pensaments i sensacions, totes unides, però sense identitat ni simplicitat perfecta. Descartes sostenia que el pensament era l’essència de la ment; no pas aquest o aquell pensament, sinó el pensament en general. Això sembla absolutament inintel·ligible, ja que tot el que existeix és particular; i per tant han de ser les diferents percepcions particulars les que componen la ment. Dic componen la ment, no pas que li pertanyen. La ment no és una substància en la qual existeixen les percepcions de manera inherent. Aquesta noció és tan inintel·ligible com la idea cartesiana que el pensament o la percepció en general és l’essència de la ment. No tenim cap idea de substància de cap mena, ja que no tenim cap idea que no derivi d’alguna impressió, i no tenim cap impressió d’una substància, sigui material o espiritual. No coneixem res, llevat de les qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la idea d’un cos, un préssec, per exemple, és tan sols aquell gust, color, figura, grandària, consistència, etc., particulars. Així, la nostra idea d’una ment és només la de les percepcions particulars, sense la noció de cap cosa anomenada «substància», sigui simple o composta.
David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument —entre cinquanta i vuitanta paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
2. Expliqueu breument —entre cinc i quinze paraules en cada cas— el significat que tenen en el text els mots següents: [1 punt]
a) «substància»
b) «simplicitat»
3. Per què afirma Hume que l’ànima «no és res més que un sistema o una successió de diferents percepcions […] sense identitat ni simplicitat perfecta»? (En la resposta, heu de referir-vos als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume de l’ànima (o del jo) amb una altra concepció de l’ànima (o del jo) que es pugui trobar en la història del pensament occidental. [2 punts]
5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «La nostra ànima no és una cosa que pensa o que sent, sinó una sèrie de pensaments o sentiments particulars». Raoneu la resposta. [2 punts]
PAU juny 2009 (sèrie 3)
De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia que conté aquest llibre és molt escèptica, i vol donar-nos una noció de les imperfeccions i els límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que acompanya l’experiència s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem que alguna cosa té existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres —i variades— qüestions escèptiques, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si no fos perquè la naturalesa és massa forta per a permetre-ho.
David HUME. Resum del Tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre cinquanta i vuitanta paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots següents (entre cinc i quinze paraules en cada cas): [1 punt]
a) «escèptica»
b) «hàbit»
3. Per què diu Hume que «la creença que acompanya l’experiència s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu l’escepticisme de Hume amb l’escepticisme del dubte metòdic de Descartes. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que la nostra creença que un objecte continua existint després de deixar de percebre’l es fonamenta només en l’hàbit? Raoneu la resposta. [2 punts]
PAU setembre 2007 (sèrie 3)
Estem determinats a suposar que el futur s’assembla al passat únicament pel costum. Quan veig una bola de billar que es mou cap a una altra, la meva ment es veu immediatament portada per l’hàbit al seu efecte habitual, i s’anticipa a la vista concebent el moviment de la segona bola. No hi ha res en aquests objectes, considerats abstractament i de forma independent de l’experiència, que em condueixi a treure una conclusió com aquesta; i fins i tot després d’haver tingut experiència de molts efectes repetits d’aquesta classe, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada. Els poders pels quals actuen els cossos ens són completament desconeguts. Només percebem les seves qualitats sensibles: i quina raó tenim per pensar que els mateixos poders estaran sempre conjuntats amb les mateixes qualitats sensibles?
David HUME. Resum del tractat de la naturalesa humana
1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades (entre 40 i 80 paraules). [2 punts]
2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les expressions següents (entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]
a) «poders pels quals actuen els cossos»
b) «qualitats sensibles»
3. Per què diu Hume que «no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte serà conforme a l’experiència passada»? Feu referència als aspectes del pensament de Hume que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]
4. Compareu la concepció de Hume del coneixement empíric (o coneixement pels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]
5. Creieu que Hume té raó quan defensa que no es pot demostrar racionalment que el futur s’ha d’assemblar al passat? Raoneu la resposta. [2 punts]