PAU 2022
Estructura de l’examen
La prova parteix del text d’un filòsof i se us demana que respongueu una sèrie de preguntes relacionades amb aquest text. Es pretén avaluar la vostra maduresa intel·lectual, la capacitat d’anàlisi i de raonament crític, així com la comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en Història de la Filosofia.
Hauràs de respondre 5 preguntes repartides en tres exercicis: l’exercici-1 (que constarà d’un text i 3 preguntes relacionades directament amb aquest text), l’exercici-2 (que tindrà una sola pregunta) i l’exercici-3 (també amb una sola pregunta).
Cadascun dels tres exercicis tindrà dues opcions: l’opció A i l’opció B (que seran formalment iguals). Per a cadascun dels exercicis podràs triar fer l’opció A o l’opció B. És possible triar, per tant, fer, per exemple, l’opció A en un dels exercicis, i l’opció B en un altre.
El tipus de preguntes de l’examen de l’any 2019 (i els anteriors) era exactament el mateix que el de l’any 2020. No canvia el tipus de preguntes. Només varia el fet que, ara, les tres primeres s’agrupen en un exercici. Això, al seu torn, permet que ara els estudiants tingueu més capacitat de triar quina opció escolliu (abans s’havia de triar l’opció A o l’opció B per a tot l’examen, ara es pot triar l’opció A o l’opció B en cadascun dels tres exercicis).
L’equivalència entre les preguntes dels exàmens dels anys anteriors a 2020 (que pots consultar al web) i el del 2022 és la següent:
Examen 2019 Examen 2022
Pregunta 1 ………. Exercici-1 pregunta-(i)
Pregunta 2 ………. pregunta-(ii)
Pregunta 3 ………. pregunta-(iii)
Pregunta 4 ………. Exercici-2
Pregunta 5 ………. Exercici-3
Les preguntes de la prova tenen les característiques següents:
Exercici-1
- Pregunta-(i) Explicar breument les idees principals del text i com hi estan relacionades (2 punts).
- Pregunta-(ii) Explicar breument el significat d’algunes expressions del text (1 punt).
- Pregunta-(iii) Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica que aparegui al text. Haureu de fer referència als pensaments de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. (3 punts).
Exercici-2
- Comparar un concepte o idea important en el pensament de l’autor amb un altre concepte o idea del propi autor o d’algun altre autor o bé un corrent de pensament (El concepte o idea de l’autor que cal comparar serà un concepte o idea que apareix en les lectures proposades però no té necessàriament per què aparèixer en el text de l’examen) (2 punts).
Exercici -3
Fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica. Aquesta afirmació estarà relacionada amb les temàtiques discutides per l’autor del text (l’afirmació que es proposi avaluar no té per què estar relacionada, però, amb la tesi o tesis que l’autor discuteix en el text de de l’exercici-1; sí estarà relacionada, però, d’alguna manera, amb les temàtiques que l’autor tracta en les lectures proposades) (2 punts).
Autors seleccionats a partir del currículum per a les PAU de 2020:
A. Època antiga i medieval: Plató
B. Època moderna: Descartes, Locke, Hume i Kant
C. Època contemporània: Mill i Nietzsche.
Materials dels quals se seleccionen els textos de les PAU de 2022:
Els textos que sortiran a la prova de la PAU de 2022 seran dels llibres, capítols i seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només el contingut d’aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar un bon coneixement dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament d’una part significativa dels autors i autores principals de la tradició filosòfica occidental.
Grup A
Plató: La República, Llibre II: 368c-376c, Llibre IV: 427c-445e, Llibre VII: 514a-520a, 532b-535a.
Grup B
Descartes: Meditacions Metafísiques, parts I, II, V i VI.
John Locke: Segon tractat sobre el govern civil, capítols I, II, III, V (seccions 26, 27, 31-34, 42-51), VIII i XIX (seccions 211-229).
Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
Primera secció: “Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic”. Paràgrafs 1-3, 8-13.
Segona secció: “Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums”. Paràgrafs 12-41, 46-54.
Grup C
Mill: Seccions II i IV de L’utilitarisme.
Nietzsche. Selecció de textos de les obres:
Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: Secció 1
Aurora: secció 132
La gaia ciència: seccions 125, 341
Així parlà Zarathustra: Primera part. Pròleg de Zarathustra: apartats 3, 4. Segona part: secció XXIV “En les illes Afortunades”.
Més enllà del bé i del mal: Seccions 21, 56, 260
Genealogia de la moral: Primera part: seccions 10, i el començament de la secció 11 (fins incloure la frase que acaba amb “precisament «l’home bo» de l’altra moral, precisament el noble, el poderós, el dominador, simplement acolorat, interpretat i vist d’una altra forma per l’ull verinós del ressentiment”). Part II: secció 24. Part III: seccions: 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença “La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida…”), 12 i 13.
Criteris generals d’avaluació
Exercici-1
Pregunta (i): Explicar breument el contingut del text (2 punts).
Per respondre aquesta pregunta has de llegir uns quants cops, amb deteniment, el que diu el text i has de mirar d’entendre bé què és el que diu. La teva resposta ha de consistir en fer un breu resum d’allò més important que diu el text. En el teu resum has de mostrar que saps identificar quines són les idees principals del text, i quina és l’estructura argumentativa bàsica del text. L’objectiu de la pregunta és detectar si has comprès bé el text. És important que no et limitis a enunciar idees sinó que mostris comprensió de l’estructura argumentativa del text.
Per altra banda, en aquesta pregunta no es demana que l’alumne mostri que coneix els detalls de la filosofia de l’autor. S’ha de resumir allò que diu el text. No s’ha d’explicar res (sobre la filosofia de l’autor o sobre qualsevol altra qüestió) que no sigui part del que diu el text.
Pregunta (ii): Explicar el significat, en el text, de termes o expressions. (1 punt)
Es tracta que mostris que has entès quin és el significat que el terme o expressió té per a l’autor en el text. Aquest significat pot coincidir amb el significat habitual que generalment té aquest terme, o pot ser que tingui un significat particular o tècnic que has de saber identificar.
Pregunta (iii): Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi. (3 punts)
Aquesta pregunta busca avaluar si has entès bé cert aspecte important del pensament de l’autor. Per avaluar això, aquest pregunta et demana que expliquis com certa afirmació (que l’autor fa en el text) es justifica dins del marc de les propostes filosòfiques de l’autor. Encara que l’enunciat indiqui que cal referir-se al pensament de l’autor, cal tenir present que el que es demana no és una exposició general del seu pensament. Al corregir aquesta pregunta, només es tindran en compte les idees que siguin pertinents per a explicar l’afirmació sobre la qual es demana.
Aquesta pregunta no busca avaluar si l’alumne és capaç de repetir una descripció general sobre certs aspectes del pensament de l’autor (que l’alumne pot simplement haver après de memòria), sinó que busca avaluar si l’alumne ha entès aquests aspectes del pensament de l’autor. Un bon examen serà aquell que trobi el paper que l’afirmació particular juga en el conjunt del pensament del filòsof. Una exposició general i correcta del pensament de l’autor pot no respondre el que es demana si no explica com el pensament general de l’autor justifica l’afirmació particular que és objecte de la pregunta.
És absolutament essencial i imprescindible, doncs, que en la resposta a aquesta pregunta facis referència a l’afirmació de l’autor que és objecte de la pregunta: la resposta a aquesta pregunta ha d’explicar com aquesta afirmació particular encaixa i es justifica dins del pensament general de l’autor.
Exercici-2
Comparar un concepte o idea de l’autor amb un altre (2 punts):
El concepte o idea de l’autor a comparar apareix en les lectures proposades però no té necessàriament que aparèixer en el text de l’examen. En qualsevol cas, es tracta d’un concepte o idea que es relaciona directament amb allò que l’autor tracta en algun dels textos seleccionats.
Per avaluar aquesta pregunta es té en compte:
- La identificació adequada i precisa dels dos termes (dues concepcions d’un problema o dos conceptes diferents) en la comparació demanada.
- El contrast pertinent dels dos termes de la comparació.
En qualsevol cas, pots triar fer una caracterització de les dues concepcions o idees de manera prèvia i independentment a la comparació, o bé fer-ne la caracterització implícita en termes de les seves diferències. També pots escollir fer una caracterització prèvia d’una de les dues concepcions i descriure l’altra per contrast. En tot cas, l’estratègia que triïs no pot afectar l’avaluació del corrector/a. Ara bé, és imprescindible que facis una comparació.
Exercici-3
Consideració raonada a favor o en contra d’una tesi (2 punts):
Es tracta d’avaluar una afirmació que està relacionada amb les temàtiques que va tractar l’autor del text de l’exercici-1 (però pot no estar relacionada amb la temàtica específica del text de l’examen). Has d’intentar justificar la teva postura a favor o en contra de la afirmació tot fent-ne una valoració personal (la teva postura pot consistir també, és clar, en explicar, de forma raonada, perquè de fet no estàs ni a favor ni en contra de la afirmació).
No es demana, doncs, que expliquis què és el que tu creus que pensaria l’autor del text sobre aquesta afirmació, sinó que expliquis què és el que tu creus i perquè. Es tracta que facis l’esforç d’argumentar d’una forma personal, clara i coherent a favor o en contra de la tesi proposada.
És important que no et limitis simplement a fer afirmacions, sinó que facis l’esforç de proporcionar arguments o consideracions a favor de la postura que vols defensar: és a dir cal que facis l’esforç de justificar perquè estàs a favor o perquè està en contra de la tesi.
D’altra banda, a l’hora de corregir, el corrector/a no tindrà per res en compte si ell/a està d’acord o no amb la tesi que tu has decidit defensar, ni tampoc, si fos el cas, el fet que tu potser ignoris propostes o arguments històricament importants.
Informació extreta de la web de la Generalitat de Catalunya a Criteris Generals d’Avaluació
