Esquema comparatiu de Plató i Hume
|
PLATÓ |
HUME |
|
| Tendència filosòfica | Idealisme i realisme | Empirisme |
| Coneixement | Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). | Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements. |
| Postura davant dels sentits/raó |
La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader. Els sentits ens mostren una realitat que és l’aparença per tant, ens proporcionen un coneixement cert. |
Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees, que no amplien el coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions. |
| Idea |
Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees. N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’Idees |
Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real). |
| Innatisme | L’ànima ja posseeix el coneixement de les Idees dins seu, només es tracta de recordar-lo. Per tant, l’ànima, en realitat, ja coneix de forma innata les Idees. | No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (tabula rasa) |
| Psicologia | L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees. | Critica la idea de jo. No podem parlar d’una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants (jo penso, jo camino, jo menjo, etc.) |
| Món | El món que experimentem és l’aparença, és una mala còpia del món vertader (l’Intel·ligible) i no constitueix cap fonament de realitat ni de coneixement. | No podem estar segurs de l’existència del món perquè l’únic que coneixem són impressions però no sabem d’on venen. Qüestiona l’existència de la realitat física. |
| Ètica | Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç de dur-lo a terme. S’han de controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles. |
Emotivisme moral. La bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de reprovació d’una acció. Les qüestions morals no depenen de l’enteniment sinó del sentiment. El plaer i la utilitat són els factors que determinen l’aprovació d’una acció. |
