Esquema comparatiu de Plató i Hume

 

Plató

Hume

Tendència filosòfica Idealisme i realisme Empirisme
Coneixement Els sentits ens enganyen i l’experiència només ens mostra una realitat aparent (món sensible). Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements.
Postura davant dels sentits/raó La raó és l’autèntica font de coneixement, ja que és l’única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader.

Els sentits ens mostren una realitat que és l’aparença per tant, ens proporcionen un coneixement cert.

Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees, que no amplien el coneixement).

L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions.

Idea Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. Les coses són còpies de les idees.

N’hi ha de quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé/bellesa, la idea superior, la causa de la resta d’Idees

Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions.

Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real).

Innatisme L’ànima ja posseeix el coneixement de les Idees dins seu, només es tracta de recordar-lo. Per tant, l’ànima, en realitat, ja coneix de forma innata les Idees. No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (tabula rasa)
Psicologia L’home és una unió antinatural entre l’ànima, que pertany al Món de les Idees i el cos (Món Sensible). Coneixem a través de l’ànima, que pot recordar les Idees. Critica la idea de jo. No podem parlar d’una substància permanent quan només coneixem un conjunt de percepcions canviants (jo penso, jo camino, jo menjo, etc.)
Món El món que experimentem és l’aparença, és una mala còpia del món vertader (l’Intel·ligible) i no constitueix cap fonament de realitat ni de coneixement. No podem estar segurs de l’existència del món perquè l’únic que coneixem són impressions però no sabem d’on venen. Qüestiona l’existència de la realitat física.
Ètica Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç de dur-lo a terme. S’han de controlar i reprimir els desitjos, les emocions i els impulsos sensibles. Emotivisme moral. La bondat o la maldat només la descobrim quan al nostre interior hi trobem un sentiment d’aprovació o de reprovació d’una acció. Les qüestions morals no depenen de l’enteniment sinó del sentiment.

El plaer i la utilitat són els factors que determinen l’aprovació d’una acció.

Privacy Policy Settings