| Estil | Obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora. | Obra seguint el model científic; vol crear un mètode universal i segur; es tracta de reflexionar sobre veritats evidents. |
| Metafísica (Realitat) | Dos móns: L’Intel·ligible i el sensible, que és una còpia del primer. | Tres substàncies diferenciades: Déu, Jo i el Món. |
| Coneixement | Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món vertader. El coneixement és propi de l’ànima, és record. | Dubtem dels sentits ja que les coses que em mostren són confuses i obscures; el coneixement clar i evident només ve donat per la raó que segueix un mètode basat en unes regles segures. |
| Idea | Realitat extramental, immaterial, eterna i invariable, que és el fonament i model dels objectes sensibles. N’hi ha de quatre tipus: de les coses, matemàtiques, de valors i la Idea de Bé, que és la mare, la causa de la resta d’Idees (Connexió amb l’ètica platònica). | Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu. |
| Antropologia (ésser humà) | Dualista: Home compost d’ànima (MI) i cos (MS), una unió antinatural, el cos és la presó de l’ànima (Carro alat). | Dualista: Home compost per dues substàncies (pensament i extensió) connectades per la glàndula pineal. |
| Psicologia (ànima) | Ànima tripartida, depenent de la part que ens domini tenim una funció social dins de la República (artesans, guerrers o filòsofs reis). | La característica fonamental de l’ànima, el jo, és el pensament (res cogitans). No ho relaciona amb funcions socials dins d’un Estat. |
| Teologia (Déu) | El demiürg platònic té la funció d’ordenar, inspirant-se en el MI crea el temps generant el MS sobre la jora (espai). Tot i això la representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé (causa i fonament de la resta d’Idees). | Déu, la res infinita, és la substància més important. Tot i que en l’ordre del coneixement (ordo cognoscendi) la descubreixo en segon lloc, en l’ordre de les essències (ordo essendi) és creadora de les altres dues (jo i el món). |
| Ètica | Els temes ètics i polítics són els més importants (la metafísica té la funció de justificar el seu model d’Estat). Tota la seva filosofia està encarada a justificar la República. | Davant de la decadència de la filosofia vigent, ens hem de desprendre del saber tradicional, la idea és fonamentar el coneixement a partir del seu mètode. No té teoria ètica (moral provisional) ni política. |
