Esquema comparatiu de Kant i S.Mill
|
KANT |
S.MILL |
|
|
Període de la història de la filosofia i motivacions |
Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII). Criticarà les estructures de l’Antic Règim (feudalisme, societat estamental i absolutisme) i defensarà la idea que l’home s’ha de poder educar a ell mateix amb llibertat. |
Filòsof contemporani britànic liberal (s. XIX). Defensor i teoritzador del liberalisme, moviment polític que defensava la no interferència de l’Estat o la Societat (opinió pública) dins de la vida privada dels individus. |
|
Noció de llibertat |
La idea de llibertat és un dels postulats de l’ètica kantiana. És la condició de possibilitat de l’Imperatiu categòric i es troba implícita en la idea de deure. És un requisit transcendental de la moral. Ens parla sobretot d’una llibertat lligada a la raó i s’identifica sobretot amb la definició de llibertat positiva (llibertat d’expressió, de pensament) perquè ens parla de les potencialitats. |
La idea de llibertat és central en la seva teoria ètica i molt especialment dins de la seva política (liberalisme). La proposta de regla utilitarista (basada en l’autodesenvolupament, la distinció qualitativa dels plaers i la dignitat humana) pressuposa la idea de llibertat. En la seva teoria política fa una definició de llibertat negativa perquè estableix el límit: sóc lliure de fer el que vulgui dins del cercle de no interferències. |
|
Humanitat |
La humanitat és un dels principis de la seva ètica. Una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral) diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”. | La humanitat forma part de la regla moral de l’Utilitarisme d’S. Mill. Segons ell, la regla ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi pot ser bona si malmet a un altre. |
|
Teoria Ètica |
Deontologisme ètic Elabora una ètica autònoma on les decisions i les lleis morals no depenen d’un principi extern (com la recerca de la felicitat). La finalitat de la conducta moral és el compliment del deure moral. |
Utilitarisme ètic És una teoria ètica que identifica la utilitat amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant utilitat (mitjà) ens apropa a la felicitat, que és la finalitat de la conducta moral dels individus. |
| En els actes morals, el motiu de la voluntat (bona) es troba dins d’aquesta i per això, l’ètica té un caràcter formal i universal. L’èmfasi es troba en les intencions de les nostres accions. | Els actes morals són útils (bons) si ens apropen a la felicitat i inútils (dolents) si ens allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor. Així, la rellevància moral es troba en els actes concrets i en les seves conseqüències. | |
| Les ètiques que busquen el motiu de la voluntat en quelcom extern (com la utilitat, la felicitat o el plaer) són heterònomes, empíriques i materials, ja que reben la llei moral des de fora de la raó. | Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una regla (l’autodesenvolupament, en la dignitat humana, etc.) a l’hora de considerar les accions morals, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral les accions concretes i en el seu resultats. | |
|
Felicitat |
La felicitat no és un ideal de la raó sinó de la imaginació i per això no pot ser una finalitat moral. Per arribar-hi, pensem en elements empírics (ser rics, tenir salut, etc.) però no podem determinar amb seguretat i universalitat quina acció fomenta la felicitat d’un ésser racional. Segons Kant, la felicitat es busca a través de l’imperatiu hipotètic (pragmàtic). | La felicitat és la pauta a partir de la qual hem de guiar els nostres actes morals. Es determina si una acció és bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. La felicitat s’identifica amb el plaer o l’absència de dolor i, per Mill, també incorpora els elements de la regla (utilitarsime de la regla): dignitat humana, autodesenvolupament i plaers intel·lectuals. |
