Kant

Nietzsche

Període de la història de la filosofia i motivacions

Filòsof modern alemany il·lustrat (s. XVIII).

Criticarà les estructures de l’Antic Règim (el sistema feudal, la societat estamental i l’ absolutisme monàrquic) i defensarà la idea que l’home, amb llibertat, és capaç de fer servir la raó i d’aprendre per ell mateix (sapere aude).

Filòsof contemporani alemany (s. XIX)

La filosofia i la cultura occidental han construït un edifici de valors que han oprimit l’autèntica realitat: la vida, per això s’han d’esfondrar. Elaborarà una crítica a tots els sistemes filosòfics occidentals des de Plató (incloent-hi el kantià).

Ètica

La fonamentació de la metafísica dels costums és la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un referent moral universal.

Amb això en ment elaborarà una ètica autònoma, amb caràcter formal, ja que no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (com, per exemple, la felicitat o la vida) més enllà del compliment del deure moral (deontologisme ètic).

Els postulats de l’ètica kantiana són precisament les idees que la raó pura no podia acceptar: la llibertat en el món, la immortalitat de l’ànima i l’existència de Déu.

La moral noble és la d’aquells que són capaços d’assumir la vida amb tota la seva plenitud, reflecteix la capacitat creadora.

Així, la moral, per Nietzsche, no pot estar fonamentada amb cap idea més enllà de la vida mateixa perquè si no, es converteix en la moral dels esclaus, la que ens ha fet presoners de valors ficticis.

Nietzsche criticarà l’ètica de Kant perquè encara arrossega els valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que, per una banda, Kant rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura) però, per l’altra accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l’ètica.

Déu

Idea de Déu és la gran enemiga, ja que ha estat l’instrument de repressió dels homes. Déu ha mort i amb ell tots els transmons inventats per la metafísica tradicional. Nega l’existència de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida. En conseqüència, qualsevol ètica basada en aquesta creença és immoral, l’únic valor important és la vida.

Deure i llei moral

El concepte de deure és clau dins de l’ètica kantiana. Només les accions fetes per deure són morals i actuar per deure significa actuar amb reverència a la llei moral. La llei moral s’expressa en forma d’Imperatiu categòric. Aquest, segons Kant, és incondicionat, només ens mostra la fórmula de la moral i està basat en les intencions. No et diu què has de fer en cada cas sinó com has d’actuar sempre. La primera formulació de l’imperatiu diu: “obra només segons una màxima tal que puguis voler al mateix temps que es converteixi en llei universal”.

Nietzsche rebutja qualsevol mena de llei o norma en la moral i en tots els àmbits del saber perquè diu que són l’expressió del nihilisme, de la moral dels esclaus.  L’únic valor realment important és la vida, i si existís algun deure moral estaría vinculat a aquesta.

Nietzsche criticarà la noció de deure i imperatiu kantians. No existeixen les intencions pures perquè quan creiem que actuem “per deure”, en realitat ens impulsen motius irracionals, sovint intencionats, dels que no en som conscients. L’imperatiu categòric, en el fons, només és l’abstracció dels nostres interessos personals.