Descartes-Hume

DESCARTES

HUME

Tendència filosòfica	Racionalisme	Empirisme
Coneixement	Vol crear un mètode universal basat en la raó.	raó. Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements.
Punt de partida	No ens podem fiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne. Escepticisme metòdic. Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar.	No ens podem fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat. El coneixement no traspassa els límits de l’experència.
Postura davant dels sentits/raó	Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades ens enganyen). Aquest és l’únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l’única eina de coneixement fiable.	Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees que no amplien el coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions.
Criteri de veritat	Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader	Una idea només és vertadera si prové d’una impressió
Idea	Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu.	Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no
Innatisme	Accepta l’existència d’idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu).	No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (white paper).
Conceptes metafísics	Prova l’existència de tres veritats, tres substàncies: jo, déu i el món.	Critica els conceptes metafísics (jo, Déu i el món) i la idea de substància.
Principi de causalitat	No el menciona com a tal però la seva teoria mecanicista del món pressuposa el principi de causalitat. L’univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte.	Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem «causa» i «efecte». Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d’una relació causal.
Conseqüències de la seva teoria	El seu mètode li servirà per fonamentar el coneixement. Del seu sistema filosòfic n’extreu 3 veritats (Jo, Déu i el Món) equivalents a les tres substàncies.	No podem conèixer res més enllà de les nostres impressions (escepticisme). Però també ens dirà que creure en algunes veritats (com l’existència del món) és necessari per a la nostra supervivència.

Explicació comparada de les teories de Descartes i Hume