S.MILL

NIETZSCHE

Moral

L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu

En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic

Plaer

Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer

No rebutja el dolor, perquè és part de la vida, cal saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts”

Utilitat

Allò útil és bo per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències.

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament etc) la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral  les accions concretes i en el seu resultats.

Primer hem de qualificar a la persona, aquesta, si és bona el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament, l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet de que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home.

Política

Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat en tant que regulador dels afers públics però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli sempre i quant això no suposi un dany a altres.

Rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica a l’Estat catalogant-lo com “el monstre més fred”* perquè ens intenta fer creure que s’identifica amb el Poble.

 *Així parlà Zaratustra