Esquema comparatiu de Plató i Nietzsche

 

PLATÓ

NIETZSCHE

Estil

Obra extensa, escrita en forma de diàleg i per fer-se entendre sovint va recórrer al mite i la metàfora Utilitza un estil provocador, que no només pretén desacreditar allò que critica sinó que també busca ridiculitzar-ho

Tendència filosòfica

Idealista i racionalista Vitalista

Sòcrates

Mestre admirat per Plató, li va dedicar tota la seva teoria convertint-lo en el protagonista de tots els seus diàlegs El corruptor, el culpable de la inversió de valors de tota la filosofia i la moral occidental.

Concepció de la realitat

Dualista, existeixen dues realitats: el Món Intel·ligible (el vertader) i el Món Sensible, que és una còpia del primer. Critica la concepció de les Idees com a “ésser vertader”. Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir

Coneixement

Els sentits només serveixen pel coneixement de l’aparença. La raó és la que ens condueix al món intel·ligible. Es pot arribar al coneixement de les veritats universals. Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La Veritat és una il·lusió.  La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar mitjançant metàfores.

Déu

La representant de la divinitat en la filosofia platònica més que el demiürg (que és una metàfora) seria la Idea de Bé, que és el fonament de la resta d’Idees. Nega l’existència de Déu, de les Idees platòniques i de tots els valors, lleis o conceptes associats a un món superior intangible que domina sobre el de la vida

Ètica

Intel·lectualisme moral, el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la  virtut. S’han de controlar i reprimir els desitjos i impulsos sensibles. L’ètica occidental (origen: Sòcrates) reprimeix els instints i és la formulació de la moral dels esclaus, que ha  domesticat els impulsos vitals dels homes.

Antropologia

Parteix d’una antropologia dual: l’home és  una unió antinatural d’ànima i cos. Diu que el cos és la tomba de l’ànima Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà.

Ésser superior

El filòsof abandona el món sensible i és capaç de conèixer la Veritat (el presoner alliberat de les cadenes de la ignorància en el Mite de la Caverna). El súperhome (metafòricament el nen) s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, no sotmesa a cap valor aliena a la vida.

Política

El més important és aconseguir el bé comú dins de la República i això s’aconsegueix amb governants justos, els filòsofs, els savis. Defensa d’una idea de política per la comunitat. Defensa l’individualisme, tant en allò ètic com en allò polític i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred” que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.

Accés

Accés al PDF: Comparació Plató Nietzsche




Comparteix:
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on LinkedIn